dissabte, 19 de febrer del 2011

El món del disc i Edigsa

Cal no oblidar que les primeres actuacions de la Nova Cançó eren quasi clandestines. Hem fet menció del Centre Comarcal Lleidatà i del CICF, però també hi va haver altres llocs en el que ens manquen dades perquè eren actes clandestins o quasi, com podria ser la Llibreria Porter i l'ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona). Es pot comprendre que l'edició, distribució i venda de discs no era una activitat susceptible a fer-se sota. En primer lloc, cal recordar que cantar en català ja es feia, el tema de la Nova Cançó responia literalment a les paraules del famós article de Serrahima que figura a la Introducció d'aquest blog, que les cançons fossin d'ara, de joves d'ara, d'inquietuds d'ara. Això ve a tomb perquè "La Voz de su Amo" va editar per les Germanes Serrano i Emi per Josep Guardiola.

L'editorial catalana Vergara va editar el 1960 el primer monòleg del famós Joan Capri, que va tenir continuïtat perquè en aquells temps Capri era el rei de l'escena catalana. Una altra editora catalana, Belter, va editar el treball d'Emili Vendrell fill.

Dins d'aquest panorama, el 1961 es va fundar Edigsa sota la batuta d'Ermengol Passola i Josep Espar i Ticó. Els primers discs publicats van ser "El Cant dels Ocells" i el "Noi de la mare", interpretats per la Coral Sant Jordi. Després seguiren els cantants de la Nova Cançó: J.M. Espinàs, Grau Carol, Miquel Porter, Remei Margarit i Raimon.
La producció discogràfica estava dividida en set branques: Raimon; El Setze Jutges; Noves cançons, noves veus; Les cançons de sempre; Discoteca literària; Espiritualiltat i El món dels infants.

El 1965 l'empresa era encara deficitària i encara que hi havia socis disposats a perdre diners i havia alhora una situació contradictòria respecte a altres accionistes, aquells que guanyaven menys que els cantants perquè hi havia cantants que ja guanyaven molts diners. Edigsa va patir tres crisis, la primera va ser el 1965 que significà la marxa d'Ermengol Passola, la segona quan el 1967 Raimon i Pi de la Serra abandonen Edigsa i la darrera el mateix any arran de la famosa polèmica per l'afer Serrat i TVE.

L'esmentat Ermengol fundà, el 1965, una nova discogràfica: Concèntric Promotora. Els primers que editaren varen ser Llach, Lafitte, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Pau Riba, així com grups de música moderna com Els Dracs, Els Drums, The Bonds i Els Xocs. Mentrestant, Edigsa servia de plataforma de difusió de grups com Els Corbs, Els 4 Gats, Els Picapedra i Els Xerracs; també Guillermina Motta, que després es passà a Concèntric.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada