Llibreria Ona

La lluita per la supervivència del català en temps de la dictadura del General Franco es desenvolupava en diferents fronts i, per descomptat, el front més significatiu era el dels llibres.

L'edició dels llibres era la gran aventura, però els llibres necessiten publicitat i distribució. No cal dir que un dels problemes dels llibres en català, encara avui en molts casos, és que es vegin, que siguin visibles, que no estiguin en un racó o tapats per una muntanya de llibres en castellà.

L'any 1962 s'inaugurà la Llibreria Ona a les Galeries Faians, situades a la Gran Via de les Corts Catalanes (a la banda de muntanya, tocant al Passeig de Gràcia). Els seus principals impulsors foren Ermengol Passola (empresari i promotor cultural, responsable també de la creació d’Edigsa, i més endevant, Concèntric i la Cova del Drac), Josep Espar Ticó i Jordi Úbeda i Bauló.

Era inicialment una mena de quiosc, un espai molt petit on només hi atenia una dependenta. El tret distintiu era que només s'hi venien llibres i discs catalans. Aviat la situació va millorar i es traslladaren a la mateixa Gran Via, número 654, a un local molt més ampli que comptava amb una sala per a la presentació de llibres i discs.

La Llibreria Ona fou pionera en la venda de la discografia de la Nova Cançó, ja que els establiments existents no creien que la producció catalana pogués ser rendible, a més de suposar un risc a causa de la censura i la persecució franquista. La por era justificada -ja que s'havien produït atacs de bandes parapolicials contra algunes llibreries considerades progressistes-, però cal destacar que existia també un cert menyspreu cap a la pròpia cultura i, concretament cap a la llengua catalana. No obstant això, amb els primers èxits del moviment, la major part dels establiments decidiren incorporar-se a la venda de discografia en català.

Durant força anys aquesta llibreria ha estat d'una fidelitat a la llengua absoluta. Malauradament, es va veure obligada a tancar encara no fa un any, el setembre de 2010.