Durant els mesos anteriors i posteriors a la mort de Franco la cançó es veurà més instrumentalitzada políticament més que mai. En aquest context, el Palau d’Esports de Montjuïc acollirà una sèrie de recitals multitudinaris. El 30 d’octubre de 1975 (en plena agonia del dictador), Raimon omplirà el recinte i hi cantarà un dels seus temes més coneguts: “Jo vinc d’un silenci”.
Mort ja Franco, el gener de 1976 Llach tornarà a actuar a Catalunya després d’una temporada a l’estranger a causa de les prohibicions. Realitzarà una històrica sèrie de tres recitals al Palau d’Esports, enmig d’un gran entusiasme popular i, per primera vegada, davant la presència de la majoria de les forces polítiques democràtiques. En total, comptà amb l'assistència d’unes 30.000 persones, entre les quals s’hi trobaven personatges destacats del món de les lletres, les arts, el teatre, el cinema, l’esport i la política, i amb un predomini de la joventut. Les tres actuacions s'insertaren en un ambient d’autèntic bullici, amb banderes, càntics (“Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”), pancartes i aplaudiments. Llach hi interpretà cançons que havien estat prohibides durant molt de temps, però que eren igualment ben conegudes per el públic. Un públic incansable ovacionà repetidament al cantautor, rebut com un autèntic heroi nacional.
Llach al Palau d'Esports de Montjuïc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada