Primers conflictes

A partir de 1965 es comencen a manifestar els primers conflictes en el si del moviment. D'una banda, el maig d'aquest any es produeix l'escissió d'Edigsa i la creació d'una segona discogràfica destinada al disc català, Concèntric Promotora, dirigida per Josep Ma. Espinàs i Ermengol Passola.

D'altra banda, arriba als Jutges el primer membre d'origen culturalment mixt: es tracta de Joan Manuel Serrat, el qual esdevé aviat la segona gran figura de la Cançó catalana. Les seves cançons obtenen un èxit immediat, no només a Catalunya sinó a tot l'Estat espanyol, fins al punt que TVE decideix escollir-lo com a representant pel Festival d'Eurovisió de 1968. El conflicte que tingué lloc és àmpliament conegut. El fet de negar-se a actuar si no pot cantar el "La la la" en català li suposarà un llarg període de prohibicions mediàtiques, sobretot pel que fa a l'àmbit televisiu. Malgrat tot, Serrat continuarà cantant tant en català com en castellà, decisió que prendran també altres cantants com Núria Feliu i Guillermina Motta. Aquesta postura marcarà un cert enfrontament entre dos sectors en el si de la Cançó: d'una banda els que apostaran pel bilingüisme i, de l'altra, els que es mantindran refractaris a cantar en castellà, com Quico Pi de la Serra o Raimon.