Se sol considerar que a partir de 1968 ja no té sentit parlar de la “Nova Cançó”. És l'any en què els Setze Jutges desapareixen com a col·lectiu, els cantants de la primera generació -com Espinás, Porter o Abella- van abandonant els escenaris i Serrat abandona el monolingüisme. Els tres darrers jutges (Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs) són ja presentats com a “Novíssima cançó”.
Malgrat tot, l’interes per la Cançó catalana continua a l’alça, amb l’aparició de nous intèrprets a final de la dècada, d’estètiques i posicions polítiques molt diverses: La Trinca, Pere Tàpias, Ovidi Montllor... El mateix 1968 es produeix l’esclat del Grup de Folk, el qual tindrà com a objectiu adaptar al català les aportacions de la Cançó folk anglosaxona i aplegarà molts cantants i grups, gairebé una trentena: Jaume Arnella, Xesco Boix, Jaume Sisa, Pau Riba... També hi col·laboraren Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor. Es presentaren davant del públic en un multitudinari espectacle que tingué lloc al maig de 1968 al Parc de la Ciutadella. La seva presència als escenaris com a col·lectiu fou fugaç (desaparegué l’any següent) però d’ell en sortiran un bon nombre de cantants i grups. D’altra banda, la dècada dels seixanta acaba amb els primers èxits de Lluís Llach.
Actuació del Grup de Folk al Parc de la Ciutadella, el 1968.
 |
| Pere Tàpias |
 |
| Ovidi Monllor |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada