Segur que ens deixem moltes coses pel camí des del inicis de la Nova Cançó, per les diferents etapes, crisis, conflictes endògens i dels que ens han vingut de fora; tanmateix el temps passa i no tot és com ens agradaria, però també hem d'aplaudir les coses bones.
Un exemple, possiblement el darrer és el cas del grup MANEL que canta en català i recentment ha presentat el seu sego disc a la sala Razzmatazz amb gran èxit.
No sé si es pot dir que això representa no el final del trajecte perquè la creació no ha d'acabar mai, però sí que potser és l'assoliment d'allò que ens va dir el Lluís Serrahima en aquell manifest. El grup MANEL és un símptoma de normalitat, com també ho van ser ELS PETS i SOPA DE CABRA, per tant, la marxa de la cançó en català segueix. Per molts anys!
La sorpresa !
Un exemple, possiblement el darrer és el cas del grup MANEL que canta en català i recentment ha presentat el seu sego disc a la sala Razzmatazz amb gran èxit.
No sé si es pot dir que això representa no el final del trajecte perquè la creació no ha d'acabar mai, però sí que potser és l'assoliment d'allò que ens va dir el Lluís Serrahima en aquell manifest. El grup MANEL és un símptoma de normalitat, com també ho van ser ELS PETS i SOPA DE CABRA, per tant, la marxa de la cançó en català segueix. Per molts anys!
La sorpresa !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada