El setembre de 1979 Llach realitzà dos històrics recitals al Liceu per presentar Somniem, esdevenint així el primer cantant no operístic en actuar-hi. Tot i actuar en aquest mític escenari, la vetllada no es vestí d'una especial solemnitat: Llach es presentà a l’escenari amb texans i camisa blanca i acompanyat dels seus músics habituals. Ell mateix es va acompanyar al piano en gran part de les peces del repertori. Tot el contingut del disc significa un retorn a la lluita i una reafirmació dels seus principis humans. Llach el va concebre com una espècie de testament musical, ja que preveia retirar-se un cop finalitzada la gravació: durant els darrers dos anys s’havia sentit poc satisfet dels seus resultats artístics, pel fet de no poder desenvolupar la seva feina en bones condicions tècniques. Malgrat tot, al cap de vuit mesos es repensarà la decisió i tornarà a cantar. Segurament fou determinant el reconeixement internacional rebut l’any 1979, quan li atorgaren el premi Luigi Tenco a millor cantant estranger, per la seva contribució “amb una tenaç i constant activitat, al naixement i evolució de la nova cançó catalana reivindicant una identitat cultural”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada